Els aniversaris i l’atzar

Faig anys (cada cop més) el 26 de juny. Vaig néixer el 26-6-66. No sé si vol dir res, però em fa gràcia.

Fa uns anys vaig anar a cobrir el Festival de Sant Sebastià, era el primer cop d’una sèrie d’anys consecutius en què ho he estat fent. Al segon dia de ser-hi, pels passadissos de la sala de premsa del Kursaal vaig entaular conversa amb dues joves promeses del periodisme, dues noies basques de 21 anys decidides i simpàtiques: Irene i Ana.

Durant la resta de dies del Festival, i tot i la diferència d’edat, ens vam convertir en inseparables: ens guardàvem lloc al cine, dinàvem o sopàvem junts… Ens vam adoptar mútuament.

En acabar el Festival, vam intercanviar els perfils de Facebook per anar alimentant el contacte. I, un cop a casa, a través d’aquests perfils, vaig descobrir una cosa: si jo feia anys el 26 de juny, Irene els fa el 26 de juliol i Ana el 26 d’agost.

Segur que tampoc vol dir res. Però també em fa gràcia.