Sempre he dibuixat, sempre. Quan era petit, la meva vocació real era ser dibuixant de tebeos. A 3er d’EGB vam haver de redactar la biografia d’algun personatge històric; mentre alguns van triar Cristòfor Colom, Gandhi o Alexander Graham Bell, jo vaig triar Francisco Ibáñez. Dibuixava els meus propis còmics i omplia els apunts de dibuixos i caricatures; quan acabava el curs, llençava els apunts i guardava els dibuixos que més m’agradaven.
Ja d’adult, no vaig aconseguir ser dibuixant però sí publicar un grapat de guins de còmic, en llocs com El Jueves, ni més ni menys. Pas mal.
Després de molts anys de tenir aparcada aquesta afició, el naixement de la meva filla -en primer lloc- i l’existència de les xarxes socials -en segon lloc- m’han fet reprendre-ho amb ganes.