Aprofitant que és a les pantalles la nova entrega de X-Man, recupero aquesta entrevista per a El Punt Avui que li vaig fer al director Bryan Singer al Festival de Sitges del 2011, en què se li va entregar el Premi Honorífic. La impressió que em va donar va ser la d’algú molt correcte però extremadament fred i distant, gairebé glacial, i amb un curiós aspecte d’adolescent primer de la classe.
-Vostè ha aconseguit compaginar superproduccions espectaculars amb un discurs personal. Com s’ho ha fet?
-Vaig tenir molta sort; el fet que Sospitosos habituals tingués tant d’èxit em va donar la llibertat de poder-me acostar a grans produccions com X-Men, Superman o Valkiria mantenint una mirada personal. Per fer una bona pel·lícula he d’intentar aportar-hi alguna cosa fora del convencional. Per això no segueixo la construcció habitual de la majoria de pel·lícules d’acció, vull que hi hagi alguna cosa imprevisible.
-Pesa haver-se donat a conèixer internacionalment amb un film que encara és de culte?
-No, em va fer les coses més fàcils, em va obrir totes les portes. Però sí que intimida tenir aquest èxit quan comences i ets jove, et fa pensar que no seràs capaç de fer res més després.
-Un dels temes recurrents de les pel·lícules esmentades i també de Verano de corrupción és la fascinació pel mal, la presència de malvats molt carismàtics i atractius.
-M’interessa la idea que, per molt pervers que un sigui, en algun moment ha estat un nen, ha crescut i ha tingut diverses ambicions i idees abans de decantar-se pel mal. Quan he retratat personatges com Keyser Söze o Magneto he volgut mostrar aquesta dualitat, tot i que sense arribar a absoldre’s. Darth Vader, per exemple, és un personatge complex.
-Vostè no era aficionat als còmics i primer va rebutjar el projecte de X-Men. Què el va fer canviar d’opinió?
-Vaig tenir una reunió amb Stan Lee, el gran guionista de la Marvel, i abans em vaig llegir les seves històries, i vaig descobrir que en els seus personatges hi havia molta riquesa i moltes idees. Lee em va semblar ple d’energia i la nit posterior a la trobada vaig estar donant voltes a la idea d’acostar-me al seu univers, i d’acostar-hi els espectadors que, com jo, no hi estaven familiaritzats.
-Aquesta pel·lícula i la seva seqüela subratllaven els superherois com a éssers diferents, marginals.
-Aquesta és la veritable essència dels X-Men, que defensen un món que els odia i els tem. El còmic ja havia establert aquesta condició d’outsider, i em va intrigar. Lobezno, per exemple, és un marginal entre els marginals.
-Dels superherois de la Marvel va passar als de la DC i va dirigir Superman returns, menys fosca i fidel al look de la pel·lícula del 1977.
-Va ser una pel·lícula molt nostàlgica per a mi, jo era molt fan del Superman de Richard Donner, que em va ensenyar com es podia agafar un còmic i convertir-lo en una pel·lícula clàssica i èpica. Vaig voler ser molt fidel al to, la qual cosa no va agradar a tothom.
-De fet no se’n va fer cap seqüela, i ara Zack Snyder refunda la saga.
-En bona part va ser culpa meva, perquè no tenia una bona idea per a una seqüela, i a canvi em vaig estimar més fer Valkiria. No puc estar del tot decebut perquè tinc una part de la responsabilitat. Ara, amb distància, estic excitat amb el que pot fer Snyder a Man of steel, si s’hagués fet immediatament hauria estat estrany per a mi.
-És productor executiu d’una sèrie de tant d’èxit com House. Creu que sovint la televisió dóna l’oportunitat de desenvolupar històries més complexes que el cinema que es fa a Hollywood?
-I tant! És una gran oportunitat. En una pel·lícula només disposes d’un parell d’hores per explicar una història, però quan prepares una sèrie de televisió potser tens al davant una dècada. És agraït sobretot per als actors, que poden aprofundir en els seus personatges.
-Un dels seus projectes és la versió cinematogràfica de la sèrie Battlestar Gallactica. Hi té a veure el fet que sigui un gran fan de Star Trek?
-M’agrada molt la sèrie, hi vaig estar involucrat però la vaig deixar per fer X-Men 2. Però he arribat a un acord amb Universal per fer-ne la pel·lícula. Hi ha tres grans space opera: Star Trek, Star Wars i Battlestar Gallactica, i voldria estar relacionat almenys amb una.
Zombies Gafapastas 